Feia temps que volia escriure una entrada sobre el FaceBook i les xarxes socials, sobre els drets del material publicat, la seguretat de les dades, i de si la CIA ens espia els estats, les amistats, etc…Però això serà a un altre moment… ja que ahir vam tenir una de les millors experiències “socials” que s’han aconseguit gràcies al Facebook, un sopar de la classe de l’EGB.
Comencem pel principi, tot va començar quan el Facebook s’ha anat posant de moda a tot el Món, i no sabem com, però la majoria em anat caient als seus dominis. Suposo que en un principi perquè algú ens va enviar un correu d’invitació i aquest mateix ja s’autodistribuïa amb la nostra agenda de contactes ( això si, demanant-nos permís ), i com sempre, anem apretant “continuar->continuar->continuar”, igual ni ens vam adonar. A partir d’aquí, tots sabem el que passa… veus els amics dels amics, dels amics, i sempre hi ha algu que coneixes i vas agregant. També hi ha qui s’ inspira i fa les cerques manuals… però clar, sempre surten 3 resultats iguals i 2 són sense foto… amb aquesta tècnica també descobreixes que no estàs sol al Món… i que tens un clon amb el teu mateix nom.
A partir d’aquí, tot ve més rodat… i es que al final acabes amb una llista d’amics de entre 100 i 200 persones, que ni sabies que coneixes a tanta gent, però si… has recuperat el contacte amb la gent de l’EGB, de l’Eso/BUP, de Batxillerat/COU, Universitat, els amics de “cada dia” i fins hi tot de la gent de la primera feina. Llavors la cosa es comença animar. En el nostre cas, com no podia ser diferent, va ser la Delegada Vitalícia de Classe, qui va començar a moure el cotarro. Es va crear un “esdeveniment”, s’hi va afegir a tota la gent que circulava pel FB, i algú ( no miro a ningú… xD ) va incloure les clàssiques fotos de la Orla de 8è, aquí hi ha qui es va poder salvar ja que a 8è ja no hi era. Llavors només queda escollir una data i un lloc, i encara que no ho sembli, no és tasca senzilla, i més en el nostre cas, que erem 3 que estem vivint fora, Valencia, Mallorca i Girona, per no dir San Francisco, Londres i Puigcerdà, però amb aquests ja ha estat impossible quadrar dates.
Un cop tot ha estat planificat, amb les altes i baixes d’última hora, amb la taula reservada, arriba el gran dia. Aquest dia hi ha gent que ens em vist durant tots aquests anys ( 14 per ser exacte ), i n’hi ha que no. Penses que des dels 14 als 28 anys actuals, la majoria de gent haurà canviat una barbaritat… doncs res més lluny de la realitat. A tots se’ns nota que ens han passat els anys, per bé o per malament, però el més curiós és que a bastants, per no dir la majoria, els ha sentat per millor, físicament parlant, i és que, que carai, que només tenim 28-29 anys!. L’altre tema és de personalitats, però clar, en aquest dia tampoc pots jutjar gaire, ja que amb 1 dia, o més ben dit, amb una nit ( sopar i festa ), no ens podrem valorar excessivament. Les meves impressions han estat que tot continua més o menys igual, la gent que recordes més extrovertida continua de manera similar, i els introvertits, continuem igual… Això de dominar a tanta gent a la vegada… és difícil de controlar ! xD
Una de les situacions més curioses és quan arribes al lloc de trobar-nos i veus a la gent que feia una pila d’anys que no en sabies res… i clar, al principi és algo tallat. En el meu cas, ja sabia la vida de la meitat del grup que no ens haviem vist, ja que les xerradetes pel xat del FB o ve visites llampec a altres ciutats… han estat força llargues, jejeje.
Amb sopars com aquest que vam fer ahir, te’n adones del que poden donar de si aquestes xarxes socials, més enllà d’explicar la teva vida o de compartir les fotos amb el teu grup d’amics “normal”, pots arribar a retrobar-te amb gent que molt probablement no haguessis retrobat, i qui sap que pot passar a partir d’aquí ? ;D
El FaceBook, el Tuenti, o xarxes social similars, arribaran a canviar-nos la vida tant com ho va fer el telèfon mòbil o internet en el seu moment ? Com sempre hi haurà casos i casos, però per mi i a mi, ja ho està fent.
#1 by La Mari - febrer 22nd, 2009 at 04:53
Ei!!! Va ser molt guai retrobar-nos tots! Però segueixo dient que la iniciativa del sopar va ser meva, però la currada, teva!! Prometo escriure algo sobre la nit d’abans d’ahir! Petons i bona tornada a Ses Illes!
#2 by Roger - febrer 23rd, 2009 at 08:46
Ostres, m’ha sorprés aquest artícle, perquè al final no comentes res del tema de la CIA i del què fan amb les nostres dades.
Per cert, el Facebook tindrà coses dolentes, però tal com dius, ha anat de conya per retrobar-te amb Déu i se mare jejejej.
#3 by admin - febrer 23rd, 2009 at 08:53
Ja he dit que en aquesta entrada no en comentaria res… a par de que el tema de la CIA és una llegenda urbana. xD
#4 by Alex - març 9th, 2009 at 04:05
Estic amb tu, ens canvien la vida. Quan alguna cosa et permet apropar-te a altres persones, contactar i mantenir un feed back, deixa de ser una cosa i es converteix en una eina.
(i si a sobre et permet anar de copes…)